Rob és un home de trenta-i-pico anys que té una botiga de discos amb en Dick i en Barry. Els hi encanta fer llistes Top five sobre temes diversos. És incapaç de ser fidel, i ho acaba de deixar amb la Laura: tot sembla entrar en un espiral emocional del qual no en pot sortir. Fàcil i ràpid de llegir, una novel·la que et fa reflexionar sobre les relacions de les persones i et fa riure a estones.
Rebelión en la granja. George Orwell. Ediciones Destino S.A., 1983. ISBN: 9788423337330. Castellà [en anglès: Animal Farm]. Valoració: 9/10.
Els animals de la granja dels Jones es rebel·len contra els seus amos humans i s’apoderen de la granja. La rebel·lió, però, acabarà esdevenint un fracàs, mostrant un magnífic retrat de la figura del poder comunista. Un clàssic fàcil d’entendre i de llegir i que realment et fa pensar en el per què de la inevitable corrupció del poder. Molt recomanable.
Todos los animales son iguales, pero algunos animales son más iguales que otros.
Avui a les 8:17 pujava al cotxe de l’autoescola per començar l’examen pràctic. Carrer de zona residencial, buit, tranquil. Engego el motor i em disposo a entrar a una interesecció quan em diu l’examinadora “Estacione aquí que hay sitio“. A mi ja em molesta que al primer mig minut em faci fer coses que es fan al final, quan ja estàs més tranquil. Començo a anar cap enrera i ja perdo els punts de referència i el cotxe em queda mal posat. Intento adreçar-lo, i, al veure que no puc, torno a posar-me a la posició inicial i torno a intentar l’estacionament, aquest cop fent-lo en un moment i perfectament. Procedeixo la marxa anant cap al front quan l’examinadora no em deia el contrari, fins que, en un punt, esta prohibit seguir endavant. Així que tal i com em va dir el professor, vaig cap a la dreta, i just al mig de la curva em diu la dona “No no no! A la izquierda“. Au! Ja està, nervis un altre cop. Estem una mica més dins de Manresa i llavors ja prenem la carretera per tornar a pistes.
Òbviament estava suspesa per liar-la a l’estacionament de mala manera, tot i haver demostrat que estacionar en sabia (això, com més ho penso, menys ho entenc), però l’examinadora encara no diu res perquè han de pujar dues persones més a fer l’examen i no ho pot dir fins que tots acabem. Em quedo mitja hora esperant i, quan finalment arriben, em diu que estic suspesa (oh! quina sorpresa…!). Però el que més fort m’ha semblat és que quan he vist la fitxa de l’examen tenia com 6 faltes lleus, un deficient i no sé quines històries més. Que si havia xafat continua, que si no miro pels miralls (a cas la dona aquesta sap què miro i què no?) i això és el que més rabia m’ha fet, perquè encara que hagués estacionat bé al principi hagués suspès igualment, i de manera molt injusta.
En la meva opinió és un examen en el qual no es pot valorar si algú és apte o no per la conducció. El que passa és que l’Estat ha de fer calers sempre, i n’ha de fer molts, i és per això que exàmens inútils encara es segueixen fent. Em sembla indignant i vergonyós.
Espero, però, aprovar el dia 17.
Fa potser uns 5 anys que vaig començar el meu primer bloc. Va tenir força èxit i va durar una mica més de dos anyets. Però entre la feina de l’escola i les poques ganes que tenia d’escriure en aquell moment van fer que l’abandonés, i ja no l’he recuperat mai més. He començat projectes de bloc unes tres vegades, i en totes elles he fracassat des de llavors. Tinc l’esperança de que amb aquest bloc serà diferent, tot i que no ho puc saber del cert, es clar. Penso que m’agradarà d’aquí uns anys tenir recollits en algun lloc tots els meus pensaments i idees, opinions, i suposo que és això el que em mou a intentar-ho de nou. L’etiqueta d’aquest bloc és la de personal, però això no vol dir que només hi explicaré les meves intimitats. És personal perquè és meu i de ningú més, però aquí hi haurà de tot (i més!).
