Pensava que ho podia evitar durant força més temps però no. Ahir va arribar el dia en el que em van treure el meu primer queixal del seny. El fet en si no em va fer gens ni mica de mal: en un minutet el queixal estava fora de lloc i en un parell més ja tenia els punts posats i podia anar cap a casa.
La diversió, va venir després, quan la boca se’m va començar a despertar. Portava ja un Espidifen i una dosi d’antibiòtic, però com si res. Quan em vaig posar a dormir ja em feia mal. Aquest matí m’he llevat, amb mal, però pensava que ho podia aguantar bé. Però al sortir de la dutxa m’he començat a marejar i he començat a notar força dolor, així que he decidit no anar a la facultat (i no em fa massa gràcia haver perdut classe). A més a més, durant els pròxims quatre dies no puc pendre ni cafè amb llet, ni Cacaolat, ni llet amb cerals, ni res que derivi de la llet (i fa molta rabia quedar-se sense el cafè de bon matí!). A part, res d’aigua freda ni res de cervesa durant uns quants dies.
Però el gran problema està en que demà tinc l’examen de cotxe (veure primer intent) i encara no sé si hi podré anar o no, cosa que em molesta bastant, la veritat, perquè porto massa temps perdut.
Així que espero no haver-me de quedar sense menys seny, i poder quardar-me les 3 dosis que em queden durant molt i molt de temps.
